diumenge, 20 d’octubre del 2013

Víscera

Tu, i un cop de porta.
Després del vent,
i el corrent d'aire,
i els peus a l'aigua,
i els ulls en brasa,
un cop de vent
que ho plega tot.
Una ventada
que tot ho arrasa
i un cop de porta.
Tancat tot d'una.
Patam! Pum! Pam!

Tu, i el nosaltres, un bon calbot
amb la mà estesa.
Que diu que no,
que és un miratge
i el que compta ara
són les imatges
ben retratades
pel testimoni
de l'alegria.

O no.
De la tristesa, del dia a dia.

Almenys això.
Que el consol sigui
el desconsol.
 

2 comentaris:

vigilant ha dit...

"retrades"?

lamitall ha dit...

Arreglat! "Retratades".