en paral·lel

fa dies que em tremola un ull i cada cop que busco algú em parpelleja insistentment. el meu cos em llança missatges encriptats?

ahir vaig sortir amb l'armadura de guerrera fidel a les causes justes. però no em vaig creuar amb l'enemic. i mira que amb la calor que feia, l'arnés molestava. enlloc de ser creuats i convexos, anem en paral·lel. quan intentava creuar, l'ull esquerre em parpellejava a tota màquina.

a la trinxera (IV)

els dies es fan curts, a la trinxera. som els de sempre i potser algun nou combatent. però s'hi està bé ara, en calma i després de la pluja que s'ho ha endut tot tossals avall. des del meu costat també llances projectils de fireta. la gràcia és que mai coincidim, sempre segueixen trajectòries paral·leles sense creuar-se. llancem invectives a l'enemic mentre treus la petaca i me la passes de sotamà. potser sí que si som al mateix combat, sembla més fàcil la victòria. però m'empipa donar-te la raó. i, a més, ara ja m'agrada aquest gust de napalm al paladar.

la multitud rabiosa, camins enllà, crida que vol aigua.

si l'encertes, l'endevines

si les cartes diuen que em vesteixi de vermell, ho faig. si les prediccions auguren crescuda de la lluna, em preparo per a l'expansió. però si diuen que s'apropen dies de llum m'espanto i corro a amagar-me rere les columnes. la llum crema. però el fred viu també.