Víscera

Tu, i un cop de porta.

Després del vent,
i el corrent d'aire,
i els peus a l'aigua,

i els ulls en brasa,

un cop de vent
que ho plega tot.

Una ventada
que tot ho arrasa

i un cop de porta.

Tancat tot d'una.

Patam! Pum! Pam!

Tu, i el nosaltres, un bon calbot

amb la mà estesa.

Que diu que no,
que és un miratge

i el que compta ara
són les imatges

ben retratades

pel testimoni
de l'alegria.

O no.

De la tristesa, del dia a dia.

Almenys això.

Que el consol sigui

el desconsol.