dissabte, 28 de gener del 2012

Dosi extra

Al final hauré de creure per imperatiu en una espècie d'energia que es confabula perquè els desitjos es compleixin i en allò de si ho vols, pots. Llançar desitjos al vent i que et tornin complerts comença a ser massa regular. És clar que no pots dominar en quina mesura: que si demanes més calma, de cop el telèfon deixa de sonar, i si demanes més acció, tot esdevé un remolí. Hauria d'haver-hi una roda de graduació per a cada desig. Ho vull en grau 4, ho vull en grau 7, i anar girant. Si no el capritx passa a atropellar-te perquè és com treure el cap a la cantonada per si ve algun cotxe i mirar cap a la direcció equivocada. D'un revolada el vehicle que venia en la direcció correcta s'estavella contra el teu clatell i ja és massa tard per aturar-ne el poder l'envestida. Tot això ve a tomb perquè l'altre dia reclamava adrenalina. I, au, ves que no m'hi ofegui ara.

dijous, 12 de gener del 2012

Per més que feu...

Ens parleu de pau, de convivència i civisme i no us adoneu que el vostre alè ens crema la pell. Que les vostres paraules són la més clara declaració de guerra. Si demaneu sacrificis, en farem un a cada plaça en altars fets de deixalles.

Som com gats salvatges
a punt de l'envestida
les urpes esmolades
agafant embranzida.

dimarts, 10 de gener del 2012

l'olor de tu

ja no coincidim quasi mai, però recordo la teva olor del primer dia com si fos ara. inconscientment registro les olors, i al cap dels anys sovint em retorna una flaire que em transporta enllà sense voler-ho. feies olor de fusta i els teus coixins eren de blat de moro torrat. una olor càlida que ho embolcallava tot, com tu per darrere les espatlles. el fred tot ho refreda, tot ho esguerra, ja se sap, i ara l'olor de pa torrat se'ns escapa pels terrats. ja no sabem desafiar-nos amb mots bonics perquè al final què, els mots se'ls emporta el vent i són engrunes per als coloms. més val que volin, doncs, i d'altres els cacin al vol per poder-se'n contagiar.
ho apuntarem com un tema pendent que no va poder ser i que es va allargant interminablement pels mesos de l'agenda. fins que torni l'estiu, i potser, qui ho sap, tornem a coincidir. farem la renaixença i farem una olor tan diferent que ens embriagarà. no sé si ho sé del cert, l'única veritat que hi ha és la intuïció de saber que cada dotze balcons m'arriba la flaire de blat de moro. i miro enlaire, i se'n va el fum.

dimecres, 4 de gener del 2012

xupa-xups i piruletes

als Reis els demano un sac de piruletes ben vermelles. rodones com la lluna i dolces amb regust de medicina. diria que amb això en tindré prou per passar fins a l'any vinent, quan tornin a passar per sota casa. no és un regal gaire car. original, potser sí. infantil, potser també. però jo ja sé que fer-ne, de les piruletes, que les aniré regalant a tort i a dret als que em mirin les mans carregades d'anells. començar l'any llepant un xupa-xup m'ha desendurit la mirada i m'ha obert les mans. i allò que tothom veu com una provocació no és més que una invitació a la tendresa. les meves reines pirules sou vosaltres i el nostre regne un pis al capdavall de la Rambla.