diumenge, 28 de setembre del 2008

Del sol

Aquest gust incipient de tardor em queda a mig empassar i em torna. I a mi, que era fera de tardor, de fulles seques i records melancòlics, ara em falta l'estiu. El sol esbatanat, els còctels a la terrassa i la calor asfixiant. El cos ho enyora i llança senyals a tota hora. No vull ni paraigües ni jerseis de mig temps. A casa encara hi ha les samarretes de tirants, les sandàlies i restes de sorra de platja a cada racó. Que si la dita popular diu que es perd un llençol a cada bugada, jo hi perdo o guanyo arracades, depèn de la batalla. Però som al ball i hem de ballar. I em retrobo , com sempre, en les paraules del poeta, jo, que vinc del sol i encara hi visc. «Massa cor disponible. Massa excés de nosaltres tremola.»

dijous, 25 de setembre del 2008

a la trinxera (III)

després de la treva, vénen dies d'atacs inesperats. no falla mai.

després de sortir a donar una volta, de gaudir del paisatge invisible fins ara. després d'inspeccionar pam a pam el terreny. he creat noves rases. he ampliat el refugi. és hora de tornar a l'emboscada, de soterrar-se entre la terra seca per les hores altes del sol estiuenc. altre cop la protecció contra el mal, contra la por, contra vosaltres, atacants inesperats. prendré corda i brides per retenir-me i ignorar que potser és hora de fugir i volar enllà després de tant esperar la resta de l'esquadró. per ara m'endinso dins la closca de cranc que em fa de casa. com un cargol. si paro bé l'orella, encara puc sentir algun batec d'ales.

poso les mans a la bandolera. les granades de napalm són a punt.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Pas a la tardor: del BAM al Bages

perquè demà ens pertany
Mishima

Potser seria bona idea anar avui a Barcelona. Són dies de BAM.
I no perquè en sigui una seguidora fidel, no. De fet, no hi he anat mai. Embalum de gent, modernets i cerveses a preus abusius m'allunyen gairebé sempre de la capital. Però coi, és que hi seran els Love of Lesbian, Krakovia i Mishima! Massa; és massa. El gurú Shuiwa, la cantant Vinila Von Bismark (amb el nom paga) i el poeta Carabén -que assegura que «als catalans ens agraden les causes perdudes». Tot junt el mateix dia i gairebé successivament. Medicina per l'oïda, la vista i l'ànima. I una vegada més he de dir que no. No hi seré. Sigui perquè sóc lluny de casa, per trajectes de conmpromís a l'aeroport, perquè no hi ha quòrum o per casaments d'upa. Sigui pel que sigui, hauré d'esperar-me a la propera.

I a més, hi ha le MMVV amb presentacions sucoses.

Però jo seré de casament en una era bagenca amb nom de formatge. Amb vestidet d'estiu i sabates de taló. Amb vosaltres. I tot això és prou seriós com per fer-ne matèria blocaire.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Sorpren-me, provoca'm

Hi ha persones que et sorprenen. Amb un truc de màgia, amb quatre acords de guitarra o recitant Baudelaire. És allò que no t'ho esperes i patapam!, es treuen un as amagat a la màniga i et deixen amb un pam de nas. És allò de "no ho hauria dit mai de tu" que fa tanta gràcia, o tanta ràbia, quan tu n'ets la receptora. Les passions ocultes de la gent queden amagades sempre rere la primera impressió que te'n fas, d'ells. I després, sorpresa.

Hi ha persones que et provoquen. Amb la seva actitud. Sense voler-ho. Però van per la vida provocant. Amb una mirada, un gest o una paraula. Provocació. I és genial i horrible a la vegada quan sents aquest desafiament damunt teu, que actua sense premeditació però que et deixa petrificada. T'esveren per dins i et deixen tota sacsejada. I això que ben sovint a primera vista no ho hauries dit mai.

Hi ha persones que et sorprenen i et provoquen a la vegada. Aquest moment és tremendu i no el recomano pas. No saps on posar-te. I mires al voltant i res, sembla que ningú més es troba igual que tu. Com pot ser -et preguntes-, que no se n'adonen? I t'amagues, rere la trinxera i amb totes les armes possibles a la rereguarda. Per si de cas. Preparada per matar.

dimarts, 9 de setembre del 2008

vençudes, mai

Vençudes, no: ferides
a l'arrel i a l'escorça,
marcades per l'empremta
roent, sense remença
del silenci. Del glaç.
[Maria Mercè Marçal]

dissabte, 6 de setembre del 2008

en un instant

- Fugim?
- Si ho fem, encara hi haurà secrets?
- Cada dia.
- Fugim, doncs.

dimarts, 2 de setembre del 2008

De nit

Dormo amb les claus lligades a la cintura. Em frego amb all.
Per no tenir malsons.