A punt d'encetar classes noves i escoltant de fons els representants de no sé ben bé quin poble, se m'han disparat totes les alarmes en llegir gairebé simultàniament que faré classes a «persones nouvingudes» i que estem en un temps de «desacceleració».
Deixant de banda que no és ben bé el cas (sempre em trobo amb Maris i Pepes que fa més de 20 anys que ronden per aquí, i no estem en un procés de desacceleració sinó que ens hi han posat ells), crec que errem el tret cada cop que anem a la recerca de parauletes tan bensonants per parlar d'«immigrants» o de «crisi». Tampoc cal tenir la pell tan fina, que si tan malsonants ens semblen és perquè així les hi hem tornat; que les paraules en principi signifiquen el que signifiquen pel seu origen, una altra cosa és si després les tergiversem.
I encara n'hi ha més, que els «seus» debats en van plens. Ara «auditoria» de seguretat vol dir «espionatge», un «ERO són «acomiadaments improcents» i del «dret d'autodeterminació» en diem «dret dels pobles a decidir». Que sí, que d'acord que la llengua està carregada d'ideologia i que viu en constant evolució. Però, no ens enganyem: una cosa és que la llengua s'adapti als canvis socials i l'altra fer-la passar per davant de la realitat i manipular tot quisqui. Que dir «patatona» en lloc de «vulva» pot ser pruitanisme però dir «solidaritat dels pobles» en lloc d'«espoli fiscal» és una manipulació total per dissimular desigualtats i injustícies. El joc polític ja ens el sabem de memòria i per molt que canvïin el vocabulari per no embrutar-se de connotacions negatives tothom sap de què parlen.
El problema és allò que deia Goebbels, que «una mentida repetida mil vegades...» I és que ens ho acabem empassant tot. Vés a saber perquè és així, això.
Deixant de banda que no és ben bé el cas (sempre em trobo amb Maris i Pepes que fa més de 20 anys que ronden per aquí, i no estem en un procés de desacceleració sinó que ens hi han posat ells), crec que errem el tret cada cop que anem a la recerca de parauletes tan bensonants per parlar d'«immigrants» o de «crisi». Tampoc cal tenir la pell tan fina, que si tan malsonants ens semblen és perquè així les hi hem tornat; que les paraules en principi signifiquen el que signifiquen pel seu origen, una altra cosa és si després les tergiversem.
I encara n'hi ha més, que els «seus» debats en van plens. Ara «auditoria» de seguretat vol dir «espionatge», un «ERO són «acomiadaments improcents» i del «dret d'autodeterminació» en diem «dret dels pobles a decidir». Que sí, que d'acord que la llengua està carregada d'ideologia i que viu en constant evolució. Però, no ens enganyem: una cosa és que la llengua s'adapti als canvis socials i l'altra fer-la passar per davant de la realitat i manipular tot quisqui. Que dir «patatona» en lloc de «vulva» pot ser pruitanisme però dir «solidaritat dels pobles» en lloc d'«espoli fiscal» és una manipulació total per dissimular desigualtats i injustícies. El joc polític ja ens el sabem de memòria i per molt que canvïin el vocabulari per no embrutar-se de connotacions negatives tothom sap de què parlen.
El problema és allò que deia Goebbels, que «una mentida repetida mil vegades...» I és que ens ho acabem empassant tot. Vés a saber perquè és així, això.
