Novembre no pot ser un mes qualsevol si el comences menjant castanyes i moniatos i si dos dels meus cantants de capçalera li han dedicat cançons. Novembre no pot ser un mes qualsevol si jo mateixa li dedico lletres de tant en tant.
Novembre és aquest mes melangiós que sempre em porta idees estranyes i em sacsega per dins. Textos com cops de puny m'han arribat amb un dia de diferència, i això que feia temps que els tenia a prop. Què ens fa arribar a un text un dia concret de núvols baixos, son i olor d'humitat sempre m'ha encuriosit. Paraules com incendis que espurnegen el meu cor d'espart, que practica el deixar-se moure com un titella i no n'aprèn.
Encara en pràctiques trenco tot el que toco per massa bruta o poc contundent. Et llegeixo mentre mengem del mateix plat, que això ja és quasi tot, encara que tu no ho sàpigues. Doblego fulls bruts i gargotejo versos esparsos que queden desordenats per tot el pis. Un dia, a la cassola, m'hi trobaré lletres meves que no sabré amb què coure-les.
Novembre comença. Com un cop de puny.