Que si em busques els ulls
hi veuràs carn desfeta,
o l'espurneig de
l'amor principiant,
la fatiga de les àvies, l'engany de qui no vol.
Ulls d'obsidiana, metàl·lics i impurs,
cafè torrat, omnívors de vida,
carregats d'enyor.
Per què en un mateix hi conviu la llum
i la pena de plorar? El negre endolat.
dilluns, 9 de gener del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)