ens en sortim?

amb trenta-dos segons sóc capaç de fer un retrat d'un nou passatger. i amb un minut i mig puc beure'm un got de garnatxa. però sóc incapaç de calcular el temps exacte per arribar al cantó. o de fer cas al despertador, encara que sigui laborable. potser és que només sé fer coses petites i insignificants que no són obligades. no quedem, doncs. jo baixaré per la rambla i tu aniràs a buscar vés a saber què, vés a saber qui. llavors, dependrà de tu.

Dintre del bosc rodoredià

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó
els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o
ell havia entrat en mi?

[Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra]

ja ho sé tot

sé que escrius en papers rosegats. sé que et creus tot el que dius. sé que t'envies flors. sé que fumes d'amagat, encara. sé que llances les factures de l'antic destinatari. sé que surts sola sota la pluja. sé que beus. sé que trenques onades a contracorrent. sé que segueixes ritmes nous. sé que t'atures als aparadors per a nens. sé que comptes les passes de dues en dues, com abans i com sempre. sé que a casa acumules pots de codony confitat. sé que et tires les cartes. sé que et deixes endur.

no et creguis eterna.

imagina si això

un dia això

un bon dia

imagina

si un dia

un bon dia això

cessés

imagina

[S.B.]

et tindré trenta anys
agafat pels collons
amb una hipoteca
mentre l’euríbor
creix com en aquell conte
de les mongetes que arriben al cel,
un lloc on, per cert, mai no passa re.
[A.M.B.]

ni cas

pintar-me les ungles sempre m'ha semblat frívol. i ara me les pinto i repinto mastegant versos, provant d'encaixar i pensant com quedaria el quadre de l'ull d'en Klee a l'habitació. després em pintaré els ulls ben negres i em compraré alguna jaqueta gruixudíssima que no permeti entendre les formes.

agre

quan sóc carn de canó enmig del fum, quan tasto saliva de cervesa aliena, quan ressegueixo carrers de matinada, quan sento la vella sintonia telefònica, quan em converteixo en musa de pas.

aleshores em torna el teu regust.