M'has ferit al mig del cor i vaig amb el pit obert però la sang no cau, tot és ressec i de color de carn podrida. Com els llibres cremats, que es fan cendra que vola i vola fins que no en queda res i aleshores què, ja ningú en sap mai la història i només queda a la memòria de quatre mortals que se la van fent seva fins a explicar-la amb nous noms i finals millors.
Aquest és l'encanteri de la vida. Que jo em quedi resseca com de cendra i al mig del pit ningú hi vegi res, només tu. I que quan em tornis a contemplar, en èxtasi, com si fos màgia, com qui mira l'increïble i se'n fa creus, jo passi pàgina i digui: «Ai, què mires, si aquí dins no hi ha res, només una història nova per guardar».
Kylli Sparre |