dilluns, 27 d’octubre del 2008

dimecres, 22 d’octubre del 2008

El Paralelu del Poble Sec

Explica Ramon Barnils en un dels seus articles que en els anys d'èxit del Paral·lel autèntic, el Paralelu de les vedettes i del Molino (al qual la paranoia franquista li féu treure el roig del nom) i l'Apolo, corrien uns versos que deien:

Ai, Joanet, Joanet,
què m'has dat, què m'has dat,
això és amort,
i lo demés són qüentos xinos;
esos ocos assassinos
han de sert mi pardission, xim pom.

dijous, 16 d’octubre del 2008

des que

i ara véns a explicar-me tot el que has fet des que no hi sóc. ja veus. mira, si vols t'explico les meves tardes lluny de casa. o per què em pinto els ulls de colors. potser no vull sentir-te, però puc dir-te què volen dir aquestes noves cicatrius i per què porto els collarets que odiaves. que ara ja sé regalar petons als semàfors i sé creuar sense mirar. toma. i que veure't aquí, pf. si em deixes, et diré que ets aquí perquè vas perdut fa dies. i ara vés a saber què busques. a tu, et busques. jo ja no tinc res per regalar-te. o sí, què vols. digue-ho que potser obro el basar i en surt tot el que he anat arreplegant des que no hi sóc.

(tot és culpa de la visita d'espaldamaceta al cotxe)

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Als poetes de Kukident

Arrepapada al sofà després de sopar em criden l'atenció unes imatges televisives de senyors i senyores d'edats prou venerables lluint les respectives dentadures postisses. Com que últimament estic fent un curset accelerat de dentadures i, sobretot, d'estris i alternatives per fixar-les amb contundència, doncs, m'hi aturo. (Un parèntesi: el curset no va evidentment per la meva boca -esperem que els efectes de l'ortodòncia durin molts anys!- sinó per la boca d'un avi, amb demostracions a tota hora i en tot lloc incloses.)

A l'anunci de Kukident pro (sobretot que sigui pro, que això ens proporciona la seguretat de l'efecte) apareixen les dentadures estupendament fixades d'aquestes persones venerables en situacions d'allò més versemblants, com ara una actuació d'òpera. Ben bé allò amb què es troben cada dia. I fora bromes, que de la gola de l'avi que esmentava abans poden sortir-ne notes musicals enmig de la situació menys creïble (vaig poder-ho presenciar a la rebuda d'uns familiars a l'aeroport).

L'anunci acaba amb un eslògan que diu "Fes una mossegada a la vida!" No sé de qui és el mèrit. Si dels propietaris de la marca (que ja van encertar-la de ple amb aquest nom tan cuco i professional) o dels guionistes de l'espot. El cas és que o bé són artistes o plagiadors sense escrúpols d'una de les nostres poetes més admirades, Maria Mercè Marçal. Jo em decanto cap als danesos, seria genial descobrir-los que nosaltres fa temps que ho fem, això de mossegar(-la, -nos, -ne).

dissabte, 4 d’octubre del 2008

...perquè la vida sempre impera

Diu Laurence, a Les belles imatges: «Sempre he rodat sobre carrils. Mai no he decidit res: ni el meu matrimoni; ni el meu treball; ni la meva aventura amb Lucien: s’ha fet i s’ha desfet a pesar meu. Les coses em passen, res més.»
[Simone de Beauvoir
]

divendres, 3 d’octubre del 2008

A ulls clucs

Al lloc menys pensat apareixen morts de por que esperen que algú els solucioni vés a saber què. Els veus que et miren de reüll i defugen la teva mirada -que al mateix temps busquen tot reclamant suport- des d'una cantonada perduda enmig de la barbàrie. I tu, mentrestant, vas sobrevivint a empentes. Ja els allargues la mà, ja. Però no els dónes ni temps per agafar-se.