tinc la mania de posar la mà entre els coixins del sofà. de fet, tinc la mania de passar la mà per tot arreu i anar configurant el meu museu particular de textures. i ahir, després de la mona, mentre una amiga m'explicava les virtuts del petit príncep, jo furgava per l'escletxa dels dos coixins del seu sofà. és allò que t'asseus i la mà se te'n va indefectiblement cap al final del seient, allà on comença el del costat. entre els coixins d'un sofà t'hi pots trobar de tot. no citaré els objectes desagradables que m'hi he trobat, sovint ben bruts o restes de menjar. però sempre fa gràcia poder-te omplir les butxaques de xavalla o recuperar aquell llapis que tu mateixa hi vas perdre. el millor és quan, de sobte, treus algun element que els amos del sofà donaven per perdut. –apa! d'on ho has tret? què bé, ens pensàvem que ho havíem llençat! acte seguit, comença la història de l'objecte retrobat. sempre és un honor poder regalr alguna cosa recuperada perquè experimentes el plaer de les coses per primer cop però tenyides d'història. ja ho sabeu: convideu-me al sofà de casa, que sóc aposta segura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"convideu-me al sofà de casa, que sóc aposta segura."
Apa, que no t'ho saps fer venir bé ni res, tu! ;)
Jo també tinc aquesta afició. Quan el sofà té coixins durs i freds és ben agradable.
Publica un comentari a l'entrada