Al final les receptes que guanyen són les de les mares, les àvies i totes les bruixes d'ahir. No hi ha res de nou per inventar i totes hem passat pels mateixos revolts. Així, la cuina d'autor moderna és deliciosa, apassionant, innovadora i tot el que hi vulgueu afegir, però totes les noves estratègies són velles conegudes de les nostres avantpassades. Elles ja van patir les sopes salades i les textures estranyes de l'arrebossat; elles ja es van enfrontar a tot el que nosaltres ens enfrontem avui, estèticament diferent però, al cap i a la fi, igual. Així que no les menypreu mai. Igual que el diumenge aneu religiosament a ca l'àvia i us llepeu els dits amb el seu fricandó, no banalitzeu els seus consells. Quan ella diu «nena, hauries d'ajudar la mare» no és simple masclisme inherent. I no sigueu curts de mires, que ja m'enteneu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Les àvies no haurien de morir mai perquè son el progrés de la humanitat.
Bon article. Que duri la cosa. ;)
Publica un comentari a l'entrada