la línia entre el risc i el tedi la trobo tan fina que sóc incapaç de quedar-m'hi fent equilibris. entre una pujada bestial d'adrenalina un matí de primavera i l'ensopiment hivernal d'una rutina ideal no sé trobar el terme mig, em perdo en la teranyina que va d'un punt a l'altre fent estranys moviments a banda i banda. i així constantment canvio d'enfoc i vaig dels alts i baixos a l'equilibri total. l'estratègia és clara però em perdo en la tàctica i erro el tret.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada