Arrepapada al sofà després de sopar em criden l'atenció unes imatges televisives de senyors i senyores d'edats prou venerables lluint les respectives dentadures postisses. Com que últimament estic fent un curset accelerat de dentadures i, sobretot, d'estris i alternatives per fixar-les amb contundència, doncs, m'hi aturo. (Un parèntesi: el curset no va evidentment per la meva boca -esperem que els efectes de l'ortodòncia durin molts anys!- sinó per la boca d'un avi, amb demostracions a tota hora i en tot lloc incloses.)
A l'anunci de Kukident pro (sobretot que sigui pro, que això ens proporciona la seguretat de l'efecte) apareixen les dentadures estupendament fixades d'aquestes persones venerables en situacions d'allò més versemblants, com ara una actuació d'òpera. Ben bé allò amb què es troben cada dia. I fora bromes, que de la gola de l'avi que esmentava abans poden sortir-ne notes musicals enmig de la situació menys creïble (vaig poder-ho presenciar a la rebuda d'uns familiars a l'aeroport).
L'anunci acaba amb un eslògan que diu "Fes una mossegada a la vida!" No sé de qui és el mèrit. Si dels propietaris de la marca (que ja van encertar-la de ple amb aquest nom tan cuco i professional) o dels guionistes de l'espot. El cas és que o bé són artistes o plagiadors sense escrúpols d'una de les nostres poetes més admirades, Maria Mercè Marçal. Jo em decanto cap als danesos, seria genial descobrir-los que nosaltres fa temps que ho fem, això de mossegar(-la, -nos, -ne).
A l'anunci de Kukident pro (sobretot que sigui pro, que això ens proporciona la seguretat de l'efecte) apareixen les dentadures estupendament fixades d'aquestes persones venerables en situacions d'allò més versemblants, com ara una actuació d'òpera. Ben bé allò amb què es troben cada dia. I fora bromes, que de la gola de l'avi que esmentava abans poden sortir-ne notes musicals enmig de la situació menys creïble (vaig poder-ho presenciar a la rebuda d'uns familiars a l'aeroport).
L'anunci acaba amb un eslògan que diu "Fes una mossegada a la vida!" No sé de qui és el mèrit. Si dels propietaris de la marca (que ja van encertar-la de ple amb aquest nom tan cuco i professional) o dels guionistes de l'espot. El cas és que o bé són artistes o plagiadors sense escrúpols d'una de les nostres poetes més admirades, Maria Mercè Marçal. Jo em decanto cap als danesos, seria genial descobrir-los que nosaltres fa temps que ho fem, això de mossegar(-la, -nos, -ne).
5 comentaris:
Tal com sentenciava Joan Fuster, l’origen del petó segurament és una mossegada frustrada...
I sobre dents, sempre les de santa Apol·lònia, arrancades i amorosament ofertes damunt el palmell de la seva mà (Maria-Mercè Marçal, “La passió segons Renée Vivien”. Recomanació)
No dono més idees ;)
No sé perquè, però en la situació de l'aeroport dedueixo a quin avi et refereixes... xD
no frivolitzis amb els productes dentals que potser un dia, octogenària tu (i jo) necessitaràs (necessitarem) una mica de crema kukident (o altres com corega) per intentar emular "tiempos mozos". saps que sempre et recomanaré la millor... per això no pateixis.
Xavi
PD: molt bé allò de santa apol.lònia, vladimir, aquesta és la nostra patrona
Ja has somiat que se't cauen les dents? Saps què vol dir segons Freud?
Una mossegada a la vida... pfff...
Publica un comentari a l'entrada