Al lloc menys pensat apareixen morts de por que esperen que algú els solucioni vés a saber què. Els veus que et miren de reüll i defugen la teva mirada -que al mateix temps busquen tot reclamant suport- des d'una cantonada perduda enmig de la barbàrie. I tu, mentrestant, vas sobrevivint a empentes. Ja els allargues la mà, ja. Però no els dónes ni temps per agafar-se.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada