Explica Ramon Barnils en un dels seus articles que en els anys d'èxit del Paral·lel autèntic, el Paralelu de les vedettes i del Molino (al qual la paranoia franquista li féu treure el roig del nom) i l'Apolo, corrien uns versos que deien:
Ai, Joanet, Joanet,
què m'has dat, què m'has dat,
això és amort,
i lo demés són qüentos xinos;
esos ocos assassinos
han de sert mi pardission, xim pom.
què m'has dat, què m'has dat,
això és amort,
i lo demés són qüentos xinos;
esos ocos assassinos
han de sert mi pardission, xim pom.
3 comentaris:
Molt bo el Barnils!
(de Sabadell havia de ser xD)
Què bo!!! ;)
(hem ractivat el culturetes! Si hi fas un tomb ja ens diràs què et sembla!)
Una abraçada!
M'encanta!
Publica un comentari a l'entrada