Del sol

Aquest gust incipient de tardor em queda a mig empassar i em torna. I a mi, que era fera de tardor, de fulles seques i records melancòlics, ara em falta l'estiu. El sol esbatanat, els còctels a la terrassa i la calor asfixiant. El cos ho enyora i llança senyals a tota hora. No vull ni paraigües ni jerseis de mig temps. A casa encara hi ha les samarretes de tirants, les sandàlies i restes de sorra de platja a cada racó. Que si la dita popular diu que es perd un llençol a cada bugada, jo hi perdo o guanyo arracades, depèn de la batalla. Però som al ball i hem de ballar. I em retrobo , com sempre, en les paraules del poeta, jo, que vinc del sol i encara hi visc. «Massa cor disponible. Massa excés de nosaltres tremola.»