i ara véns a explicar-me tot el que has fet des que no hi sóc. ja veus. mira, si vols t'explico les meves tardes lluny de casa. o per què em pinto els ulls de colors. potser no vull sentir-te, però puc dir-te què volen dir aquestes noves cicatrius i per què porto els collarets que odiaves. que ara ja sé regalar petons als semàfors i sé creuar sense mirar. toma. i que veure't aquí, pf. si em deixes, et diré que ets aquí perquè vas perdut fa dies. i ara vés a saber què busques. a tu, et busques. jo ja no tinc res per regalar-te. o sí, què vols. digue-ho que potser obro el basar i en surt tot el que he anat arreplegant des que no hi sóc.
(tot és culpa de la visita d'espaldamaceta al cotxe)
(tot és culpa de la visita d'espaldamaceta al cotxe)
5 comentaris:
qui sap tot el que pot passar en aquests folls dies.
Molt bo el detall del "toma" xD
La música d'espaldamaceta és minúscula, senzilla, com l'amor de veritat. Llàstima que se'm pasés el concert del Clap, gràcies pel regal de la descoberta, bon gust.
Tothom busca, i quan ets perdut, mires de retrobar-te amb allò que donava algún sentit a la vida, ara que no n'hi ha de sentit. Va perdut, està clar. I es recolza d'un record, que, encara viu, estima, però que no és més que això, un bon record.
"Toma", heheheh..."sin acritud". Vigila, a vegades amb l'ànsia aquesta arrepleguem coses que després ens en penedim. O no.
Publica un comentari a l'entrada