màxim 600 caràcters

M'acostuma a passar que després d'un fet gran –i quan dic gran vull dir d'emoció forta i continguda, pot ser la cosa més petita i insignificant–, em vénen ganes d'escriure. No d'escriure el fet, no; ni de donar-ne explicacions pomposes. Són com unes ganes de: «Ara que ja he viscut, ara deixeu-me dir.» Després m'hi poso i surt millor o pitjor o sovint se m'esgota la pila ràpid. Deu ser això que estem en una època etèria i ens comuniquem twittejant en 140 caràcters? Al final sempre acabes tornant als grans, i la Lessing ja ho deia això que la literatura és l'anàlisi després del succeït.

una de les sorpreses del 2010

això és una carta

mai m'han agradat els balanços ni els propòsits, però just encetant aquest 11 allà on trenca l'onada vaig pensar que per què no capgirar-ho tot i provar de fer allò que no sé: una llista.

l'11 era el número que duia a la samarreta de l'equip, i l'11 és la diada, l'11 són dos germans, l'11 de juliol jo tenia 10 dies. de fet, tot pot semblar un presagi si t'ho proposes.

allò que cal continuar...
l'exercici relaxat de fa mig any, sé que em fa sentir molt millor.
cuinar receptes petites, ràpides i nutritives
aprendre alguna altra cosa nova, com pot ser a llegir lletres
deixar espai en lloc d'ocupar-lo
banyar-ho tot de música, més i més bona
treballs manuals que em revelen la força de les meves mans-peus

allò que cal començar...
ressuscitar les plantes del balcó i donar-nos una altra oportunitat
trencar el tènue mirall que hi ha entre la vida i jo
dir més que sí que no pas no
(re)cuperar l'emoció de la feina ben feta i les cares d'il·lusió
una història literària

i si pot ser, de llocs...
repetir menorca i parís.
conèixer un destí sorprenent.

i si això és molt és perquè no ens conformem. un any són massa dies.

cap on vas?

la memòria és el nostre pitjor enemic

seré a París

darerre la lluna hi cuso serpentines llargues que gosen atrapar nous horitzons,
la utopia no em deixa, impossible, i corro rabent amunt i avall,
mitall, mirall de metall, un gros mitall.

«Cuenta la historia como si sólo fuera de interés para el pequeño círculo de tus personajes, pensando en que podrías ser uno de ellos.»

Julio Cortázar

Julien Berthier