això és una carta

mai m'han agradat els balanços ni els propòsits, però just encetant aquest 11 allà on trenca l'onada vaig pensar que per què no capgirar-ho tot i provar de fer allò que no sé: una llista.

l'11 era el número que duia a la samarreta de l'equip, i l'11 és la diada, l'11 són dos germans, l'11 de juliol jo tenia 10 dies. de fet, tot pot semblar un presagi si t'ho proposes.

allò que cal continuar...
l'exercici relaxat de fa mig any, sé que em fa sentir molt millor.
cuinar receptes petites, ràpides i nutritives
aprendre alguna altra cosa nova, com pot ser a llegir lletres
deixar espai en lloc d'ocupar-lo
banyar-ho tot de música, més i més bona
treballs manuals que em revelen la força de les meves mans-peus

allò que cal començar...
ressuscitar les plantes del balcó i donar-nos una altra oportunitat
trencar el tènue mirall que hi ha entre la vida i jo
dir més que sí que no pas no
(re)cuperar l'emoció de la feina ben feta i les cares d'il·lusió
una història literària

i si pot ser, de llocs...
repetir menorca i parís.
conèixer un destí sorprenent.

i si això és molt és perquè no ens conformem. un any són massa dies.