dilluns, 15 d’abril del 2013

Mestresses

Penjarem les calces per bandera, ens alliberarem de tot(s)

Xopes de goig i en estat de trànsit xisclarem condemnes inventades que no entendrà ningú menys nosaltres. El nostre cos nu a l'aire es desclourà i es farà aliat del vent. De veritat i sense esforç sabrà el que és volar. Amb això n'hi haurà prou per notar amb força que exigeix vida la sang a les venes i la pell afinada dels malucs. Les roselles badades ens aplaudiran tot fent peperepep. I durem senalles plenes de plaers per repartir a cor que vols.

Les nostres calces, banderes negres als terrats de la ciutat grisa.
Les nostres calces, banderes lluminoses als terrats.