Barregem naps i cols (o com creure que parlar en femení genèric fa revolucionari)

A punt d’iniciar una campanya electoral que es preveu moguda, jo ja tremolo abans de començar a sentir "estimades ciutadanes", "companyes de lluita" i "benvingudes, totes" a tort i a dret. Sembla que fer servir el femení plural com a eina de reivindicació o com eina del que és políticament correcte s’està estenent com una plaga. A risc de ser pesada, perquè molts altres col·legues del ram ja s’hi han pronunciat a bastament, llanço les meves idees humils.

Ras i curt i de forma planera, en català (igual que en moltes altres llengües d’arrel llatina) utilitzem les formes masculines plurals quan volem parlar en genèric d’un conjunt que engloba mascles i femelles. Igual que diem "m’agraden els gossos" també diem "tinc tres fills", sense voler equiparar conceptes, pobra de mi. En ambdós casos, si no volem buscar tres peus al gat, entenem que parlem de gossos i gosses i de fills i/o filles. És així com ens comuniquem en el nostre dia a dia. Sigui perquè l’estructura de la llengua és així en essència o sigui perquè és un reflex de la ideologia dominant durant segles d’història, és així com ens entenem. Hi ha molts aspectes interns en les llengües que són universals lingüístics (Chomsky d’això en parla) i que no depenen exclusivament de qui les parla. Sembla que aquest en podria ser un. Forçar el canvi pot ser bo per evidenciar usos sexistes i per convidar els parlants a reflexionar però, en tot cas, és antinatural i sempre acabarem caient en incongruències pel fet que la llengua catalana de per se usa el masculí com a genèric.

Una llengua la fan el seus parlants. Les acadèmies simplement ordenen i regulen la norma. I és per això que com que els parlants de català el que fem en la llengua de cada dia és dir “benvinguts” de forma inclusiva i acceptant a tothom sense distincions, la norma descriu aquest fet: el masculí plural és genèric inclusiu. M'atreviria a dir que en alguns casos fins i tot el masculí singular. Amb la mà cor, dones lectores, digueu-me si us sentiu veritablement menystingudes, discriminades, aïllades davant d'un rètol de "Servei d'atenció al client". Sí?

És clar que també és cert que els parlants diem sovint “home de negocis” i “dona de fer feines” o “metges i infermeres”. I això ja és tota una altra cosa perquè evidencia un sexisme social que impera, encara!, en el món que vivim. Aquí sí que cal ser inflexibles i combatius, i la llengua ens hi pot ajudar molt. Vetllar pels usos no discriminatoris de la llengua per a mi no té res a veure amb jugar a fer equilibris amb el gènere dels noms i els adjectius.

Potser l’equívoc més gros el cometem en igualar gènere de les paraules i sexe dels referents. I això ja sabem que és un error, només cal entrar una mica en teories sobre el gènere i la identitat sexual de les persones. De fet, si el que ens fa nosa és dir-li plural masculí a aquest gènere no marcat i neutre que tenim en català (no marcat vol dir que és la paraula base, que no incorpora marques de masculí, ni de femení, ni de res), diguem-n'hi gènere no marcat o gènere X, que casualment després veurem que coincideix amb el masculí. La relació entre gènere i sexe és parcial: podem parlar d’una "víctima" (sigui home o dona) o d’un "nadó" (home o dona). Mentre hi ha dofins i balenes, ningú es preocupa per les dofines o els balens, oi?

La meva solució preferida, i aquí em mullo: fer servir noms col·lectius ("tothom, la plantilla, el personal") i mai carregar textos de formes dobles. En cap cas utilitzar el genèric femení, que tergiversa l’estructura de la llengua i la fa irreal. Sempre que es parli exclusivament de persones de gènere femení visibilitzar-ho sense por: "la caporala, les alumnes, l’alcaldessa". Finalment, combatre a mort les expressions sexistes arrelades en l’inconscient.

No entro a fer un llistat dels milions d’incongruències i barrabassades que he vist o sentit en textos que pretenen visibilitzar les dones perquè segur que tots us n’heu trobat de més inversemblants. Em quedo amb la idea que els éssers humans (cal fer la broma de les ésseres humanes?) tenim un do que és el sentit comú: no el deixem de banda i ens passem de la ratlla.