A punt
d’iniciar una campanya electoral que es preveu moguda, jo ja tremolo abans de començar
a sentir "estimades ciutadanes", "companyes de lluita" i "benvingudes, totes" a
tort i a dret. Sembla que fer servir el femení plural com a eina de
reivindicació o com eina del que és políticament correcte s’està estenent com
una plaga. A risc de ser pesada, perquè molts altres col·legues del ram ja s’hi
han pronunciat a bastament, llanço les meves idees humils.
Ras i curt i
de forma planera, en català (igual que en moltes altres llengües d’arrel
llatina) utilitzem les formes masculines plurals quan volem parlar en genèric
d’un conjunt que engloba mascles i femelles. Igual que diem "m’agraden els
gossos" també diem "tinc tres fills", sense voler equiparar conceptes, pobra de
mi. En ambdós casos, si no volem buscar tres peus al gat, entenem que parlem de gossos
i gosses i de fills i/o filles. És així com ens comuniquem en el nostre dia a dia.
Sigui perquè l’estructura de la llengua és així en essència o sigui perquè és
un reflex de la ideologia dominant durant segles d’història, és així com ens
entenem. Hi ha molts aspectes interns en les llengües que són universals
lingüístics (Chomsky d’això en parla) i que no depenen exclusivament de qui les parla. Sembla que aquest en podria ser un. Forçar
el canvi pot ser bo per evidenciar usos sexistes i per convidar els parlants a
reflexionar però, en tot cas, és antinatural i sempre acabarem caient en
incongruències pel fet que la llengua catalana de per se usa el masculí com a
genèric.
Una llengua
la fan el seus parlants. Les acadèmies simplement ordenen i regulen la norma. I és
per això que com que els parlants de català el que fem en la llengua de cada
dia és dir “benvinguts” de forma inclusiva i acceptant a tothom sense
distincions, la norma descriu aquest fet: el masculí plural és genèric inclusiu. M'atreviria a dir que en alguns casos fins i tot el masculí singular. Amb la mà cor, dones lectores, digueu-me si us sentiu veritablement menystingudes, discriminades, aïllades davant d'un rètol de "Servei d'atenció al client". Sí?
És clar
que també és cert que els parlants diem sovint “home de negocis” i “dona de fer
feines” o “metges i infermeres”. I això ja és tota una altra cosa perquè
evidencia un sexisme social que impera, encara!, en el món que vivim. Aquí sí
que cal ser inflexibles i combatius, i la llengua ens hi pot ajudar molt. Vetllar
pels usos no discriminatoris de la llengua per a mi no té res a veure amb jugar
a fer equilibris amb el gènere dels noms i els adjectius.
Potser l’equívoc
més gros el cometem en igualar gènere de les paraules i sexe dels referents. I
això ja sabem que és un error, només cal entrar una mica en teories sobre el
gènere i la identitat sexual de les persones. De fet, si el que ens fa nosa és
dir-li plural masculí a aquest gènere no marcat i neutre que tenim en català (no
marcat vol dir que és la paraula base, que no incorpora marques de masculí, ni
de femení, ni de res), diguem-n'hi gènere no marcat o gènere X, que casualment
després veurem que coincideix amb el masculí. La relació entre gènere i sexe és
parcial: podem parlar d’una "víctima" (sigui home o dona) o d’un "nadó" (home o dona). Mentre hi ha dofins i balenes, ningú es preocupa per les dofines o els balens, oi?
La meva
solució preferida, i aquí em mullo: fer servir noms col·lectius ("tothom, la
plantilla, el personal") i mai carregar textos de formes dobles. En cap cas
utilitzar el genèric femení, que tergiversa l’estructura de la llengua i la fa
irreal. Sempre que es parli exclusivament de persones de gènere femení
visibilitzar-ho sense por: "la caporala, les alumnes, l’alcaldessa". Finalment, combatre
a mort les expressions sexistes arrelades en l’inconscient.
No entro a
fer un llistat dels milions d’incongruències i barrabassades que he vist o sentit en
textos que pretenen visibilitzar les dones perquè segur que tots us n’heu
trobat de més inversemblants. Em quedo amb la idea que els éssers humans (cal
fer la broma de les ésseres humanes?)
tenim un do que és el sentit comú: no el deixem de banda i ens passem de la
ratlla.
11 comentaris:
"tothom" com a nom col·lectiu no val, vol dir "tot home". Hem de parlar de "totdon".
El femení plural, agradi o no, és transgressor i comença a agafar força. El llatí tenia tres gèneres i va eliminar el neutre. Potser en un futur parlem de femení plural genèric a la nostra llengua, les llengües són vives i només les seves parlants ;-) decideixen com canviar-les.
Jo ja he començat a fer servir la "tothom" i la "totdon", si més no per fer evidenta la sublime incoherència de tota plegada.
Ja sé que les catalanes som recargolades, especialment si no tenim res més a fer. Surealisma pura, ja em perdonareu.
És certa com diu l'Albert que les llengües són vives però una cosa és ser vives i l'altra és forçar-les. No cal, francament.
Ara ja només ens queda fer la femenína plural acabada en "-as" en lloc de "-es" (que fa masculina).
Foça aclaridor, però veurem si eficaç. I és que el primer que aprèn qualsevol jove que s'inicia al partit que sigui, alhora d'intervenir en el seu primer acte –sia en pròpia seu per fer mèrits– és l'ús del que creu «llenguatge políticament correcte».
Albert, oiuet, em sembla que tenim un concepte de «transgressor» una mica diferent...
No podria estar més d'acord amb tu! Parlar en femení a part d'absurd i antinatural és sexisme benevolent. Em recorda a l'expressió "els negrets"... Parlant en femení el missatge que es transmet no és de transgressió, és més aviat de condescendència. A veure si reflexionen una mica abans d'anar alliçonant.
Ja saps què penso d'aquest tema.
A l'Albert del primer comentari m'agradaria dir-li que efectivament el femení plural comença a agafar força, sí. Comença a agafar força en petit un reducte social que s'autoanomena Esquerra Independentista.
Sobre les paraules manifestament sexistes, jo sempre he pensat que l'alternativa "assistenta" per a "dona de fer feines" seria molt indicat. Però aleshores hi ha qui et diu que sona classista. Però als que et diuen això els sona classista assistenta, però no assistent, de manera que sense saber-ho estan caient de nou en el sexisme.
ÉS UN PUTO BUCLE.
Totalment d'acord respecte a aquest ús «políticament correcte» del femení quan els oients no són majoritàriament dones (i de col·locar-hi arroves pel mig ni en parlo). Però tampoc no descarto completament les formes dobles utilitzades amb criteri (al principi d'una intervenció, per exemple) per recordar que les persones venim en dos models bàsics.Com molts altres recursos, el problema és d'ús i abús.
A mi em sorprèn que tots els que han comentat el post són homes (l'última no ho sé, dedueixo una dona, però). A qui molesta o inquieta ben bé aquesta expressió diferenciadora?
Jo quan ho sento, penso que m'han tingut una mica més en compte, mira!
(Mitall, gràcies per preguntar-nos i deixar-nos opinar!)
També cal diferenciar, però, i corregiu-me si m'equiboco, entre la llengua escrita i la parlada.
Escrivint si que ens podem aturar i utilitzar formes més inclusives que no marquin el gènere, la parla és més espontània i cal cuidar-la, però depèn molt del missatge, l'interlocutor, el receptor, el context...
El políticament correcte l'han introduït gent que va prou justeta de llengua -i d'altres coses més-.
Qui se sent discriminat per segons quina mena d'expressió, ja pot plegar.
M'ha agradat molt aquest post.
En el seu dia s'usava el masculí plural com a genèric perquè en la realitat social imperava el patriarcat... Ara en canvi es parla de persones (tant és el gènere!) i és clar, s'usa el femení plural com a genèric. Quan diem "les catalanes som recargolades" (per agafar una frase qualsevol del fil de comentaris) cal entendre que es refereix a les persones catalanes, tant homes com dones. Si les llengües són vives i només les seves parlants decideixen canviar-les... parlar de persones és més inclusiu, que parlar d'homes sobreentenent que també s'inclouen les dones! No us sembla?
Hello! I could have sworn I've been to this blog before but after
checking through some of the post I realized it's new to me.
Anyways, I'm definitely happy I found it and I'll be book-marking and checking back frequently!
my weblog - investing (www.investandprofittoday.com)
I know this if off topic but I'm looking into starting my
own blog and was wondering what all is needed to get setup?
I'm assuming having a blog like yours would cost a pretty penny?
I'm not very web smart so I'm not 100% sure. Any suggestions or
advice would be greatly appreciated. Thanks
My web blog: best Vip Massage
Publica un comentari a l'entrada