dins els teus ulls,
l'abisme nu del precipici.
com que ho sabem,
no em mires mai,
mai no et miro.
les meves mans,
sempre altres pells esgarrapades.
com que ho sabem,
me les amago,
me les amagues.
però ve un juny que és un guèiser.
duu tempestes dures,
duu un sol que crema.
i contra això, què.
digue'm què sabem fer contra això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada