Era per estimar-te
que em vaig fer pobre.
(E. Casasses)
T'enyoro i ho dic amb veu primeta, per no sentir-me ni jo. Enyoro el mar i els teus ulls plens d'horitzó que només he vist de refilada, diria que me'ls he imaginat. Enyoro el dia que em vas dir bonica sense dir-ho, tots dos sota la pluja, i et feies el boig quan et mirava. Enyoro les mans que et delataven sobre la taula, inquietes, de cara a mi, mentre ens escuràvem els racons amb la mirada. Enyoro com em cantaves versos robats als bars de trobadors. Ho enyoro tot, també els moments foscos i avorrits. I enyoro fins la por de saber-te lluny, ara que ja no en tinc ni una miqueta.
Tiro la pedra. Tres per tres fan deu i tu ets el cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada