lamitall ingènua de fa cinc anys escrivia així, sempre és un plaer retrobar-se:
- Per què no juguem a fer que no ens coneixem?
I ens reinventem la història i tornem a començar. I ens espiem, i em fas caure els murs i entres a poc a poc en aquest món meu, teu, nostre. I bebem i riem i gaudim, que ja diuen que « som mortals fins al primer petó o la segona copa ». I ens coneixem altra vegada i recordem vells moments com si fossin el primer cop. I construïm casualitats encara que en el fons no ho siguin tant. I reprenem camins ja coneguts, recuperem la innocència i tornem a buscar noms per a les mateixes coses d’abans.
- Per què no juguem a fer que no ens coneixem?
=================================================
Un dia clar de somnis i de foc ens torna al lloc on vàrem començar [Vinyoli]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada