va, que ve l'estiu. i és l'hora de capgirar-ho tot de mig a mig. desar les botes i els cordons, treure les sandàlies i els tirants. deixar que les amanides guanyin el caldo. beure cafè amb gel i sangria fresca al costat de l'aigua. trobar-nos gent inesperada enmig de festes majors. saltar al costat dels cavalls. agafar avions, o globus, o camells. i fugir. oblidar-nos del futur per viure l'ara i quan ens preguntin què fem, dir que fem vacances. que tot sigui possible i des d'alguna cala menorquina amagada per murs de pedra seca, alçar les copes de mar salada i brindar pel que és i no és, pel que som i no som, per un estiu més, igual però diferent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Em puc sentir totalment identificada amb aquesta entrada.
Adorables estius pròpiament menorquins(:
En el meu cas particular, el caldo és subtituït pel gaspatxo Alvalle.
Kas de llimona i Gin Xoriller.
Ganes de Sant Lluís, de mirar el penell i decidir sobre la marxa cap a on tirar, de tornar a Sa Paupa i de pomada a dojo! Quines ganeeees!
Pomada total, eh? Ben vist i ben escrit!
Publica un comentari a l'entrada