Llevar-se a les vuit i baixar a esmorzar al cafè -que ja no és fet per esperar-te. Carregar un ordinador a primera hora. Sorpreses de lluny al centre cívic. Recordar que estàs pendent d'intervenció. Nostàlgia de te, música, banys i calor. Retorn momentani a Tànger. Unes hores de calma. Una trucada. Unes cerveses càlides. Fred intens. La rutina. Silenci malgrat el soroll. El Sàhara. Copes de més. Un antro ple de fum. I la distància, i la por. I la lluna -l'únic déu és la lluna!- mentre la nit ens clava el seu ullal. I recordar quan érem dos a contradir la nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quina enveja! Has vist flotar la lluna sobre les dunes.
vladimir
ens cruspíem els estels del desert
Publica un comentari a l'entrada