aquell dia em vas dir que mai t'havia agradat seure al meu costat. almenys podia fer caure la mà com qui no vol la cosa. i ara només puc mirar-te fixament als ulls. però no m'espantes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada