dintre del bosc

I encara millor... aquí.

saludable

Diu l'article que «era un home saludable».
He d'entendre que sempre venia de gust saludar-lo?

ull alerta

aquell dia em vas dir que mai t'havia agradat seure al meu costat. almenys podia fer caure la mà com qui no vol la cosa. i ara només puc mirar-te fixament als ulls. però no m'espantes.

sobre de súper

per què els supervivents no són els que superviuen
i per què els que sobreviuen no es diuen sobrevivents?

Samedi

Llevar-se a les vuit i baixar a esmorzar al cafè -que ja no és fet per esperar-te. Carregar un ordinador a primera hora. Sorpreses de lluny al centre cívic. Recordar que estàs pendent d'intervenció. Nostàlgia de te, música, banys i calor. Retorn momentani a Tànger. Unes hores de calma. Una trucada. Unes cerveses càlides. Fred intens. La rutina. Silenci malgrat el soroll. El Sàhara. Copes de més. Un antro ple de fum. I la distància, i la por. I la lluna -l'únic déu és la lluna!- mentre la nit ens clava el seu ullal. I recordar quan érem dos a contradir la nit.

No es pot topar amb la veritat i no morir

Hanoi sona bé, sona català. Ah, noi! En Màrius Serra seria capaç de fer-ne algun joc de paraules, segur. Jo no. En Joan-Daniel Bezsonoff explica que Les rambles de Saigon li van servir per veure que la literatura no serveix per recuperar antics amors. Jo encara no ho sé. Jo només sé que hi anirem.

com un camp de blat

No sé què hi ha on ets. Ni quin temps fa. Ni si fas viatges o puntes al coixí. Aquí ha arribat el fred però s'està bé. Tot segueix més o menys igual. De fet, ja ho saps. Més o menys perquè aquests dies el teu germà està lliurant batalla a cor obert. És fort. Els camps són forts com roures, i geniüts i tossuts. Els camps estan acostumats a suportar les inclemències del temps i a viure cara al vent, el fred i les gelades.

Quan torno amb el teu cotxe per les corbes sovint penso en tu. Molt sovint, més del que creia. I això et fa feliç, segur. Igual que quan passo per sota la finestra. Sigui l'hora que sigui sempre, sempre, miro les cortines i a vegades em sembla veure't-hi de reüll.

Jo demano viure al mig d'un camp solitari però sembrat de blat, o de qualsevol cosa ben daurada.