No cal anar tan lluny. Des de dalt d'un tobogan d'un patí de platja, cervesa en mà i vent al rostre, pots sentir tota la llibertat del món. Aquell moment, sabíem que acabaria sent poètic. No sentia res, només les onades que es trencaven ben a prop i tota la llibertat a les mans. Que tot es precipiti des del dia u ja comença a ser un costum. El cor va tan ple que se me'n va enfora i les parets em cauen després de vint-i-quatre hores. Un batec d'ales, tot és tan senzill com provar el primer aleteig i deixar-se endur pel vent. Pots descobrir-me com una voladora d'excepció.
Llibertat calma i energia arriscada. Sovint no calen més paraules.
Llibertat calma i energia arriscada. Sovint no calen més paraules.
1 comentari:
Per què no?
Ara toca obrir les ales...
:p
Publica un comentari a l'entrada