Del nus a la panxa i les pessigolles en pots fer una troca de llana ben embolicada i deixar-la al mig del mar, allà a l'estret, terra de ningú. Des de l'altra riba es veu el somni i sembla, fins i tot, bonic. Capgirar el món i veure'l des d'aquí amb unes ulleres noves que més val no perdre. La por, mar enllà feta un garbuix.
I no deixeu d'escoltar i llegir això:
Miquel Gil i Enric Casasses a Mirant per la finestra
I no deixeu d'escoltar i llegir això:
Miquel Gil i Enric Casasses a Mirant per la finestra
5 comentaris:
somnis africans, africats, ben raspats. ben llampants.
Je cherche une autre vie pour moi, et je cherche une la vie pour mes enfants. C'est-ce que je cherche ici,
Un dia caldrà recordar aquestes gestes per recuperar forces on les haguem deixades; després hem de sentir que fan nosa.
Lamitall, m'agrada el que dius de la por. Llençar-la a mar. Ens impedeix tantes coses; ens en condiciona tantes... a mar, com tu!
Què fer-ne de la por...un escrit que fa reflexionar...Moltes gràcies per l'enllaç!!
Ei, molt maco :)
Publica un comentari a l'entrada