Ser contínuament l'altre, l'envejat, la fita i el reclam. Ets la presa contínua, i ben sovint fàcil, a qui atacar per vendre, enredar o simplement intercanviar somriures. Ets el viatge que anhelen i que potser mai faran. Recordaran la teva cara i l'endemà et saludaran. Voldran saber més. Que no t'espanti la seva seducció, només voldran saber i saber.
Mentrestant, uns metres enrere ulls foscos mediran les teves paraules i avaluaran els teus cabells al vent, les teves mans nues i acostumades al contacte franc.
Ells són per a tu la porta a un nou món. T'explicaran anècdotes i aventures de tota mena. Et voldran dur aquí i allà. Et diran receptes, secrets, històries qui sap si del tot veritat. Et convidaran. I mai sabràs ben bé què és cert i què no. Però seràs de casa, et sentiràs com a casa.
Mentrestant, uns metres enrere ulls foscos mediran les teves paraules i avaluaran els teus cabells al vent, les teves mans nues i acostumades al contacte franc.
Ells són per a tu la porta a un nou món. T'explicaran anècdotes i aventures de tota mena. Et voldran dur aquí i allà. Et diran receptes, secrets, històries qui sap si del tot veritat. Et convidaran. I mai sabràs ben bé què és cert i què no. Però seràs de casa, et sentiràs com a casa.
2 comentaris:
Tànger, amb els seus grans i petits carrers, transformarà la teva vida.
Com dius, a casa t'hi sentiràs, i tardaràs temps en recordar que era el teu llit a Catalunya, la terra a la que vas néixer...
Havia estat a aquest racó abans...
Encara que no sé ben bé com vaig arribar.
Sense dubte jo també em vaig sentir com a casa.
P.D.: Soy Jose
Publica un comentari a l'entrada