Sí, hi he tornat a somiar. Un parasol de ratlles blaves i blanques i jo, dona fera, tenia les mans plenes de pedres. La sorra cremava i maleïa el foc. Som el foc, però el maleïa. Dona bèstia, avançava clandestina ennuegant-me a raigs de sol. Cremat tot el voltant, aferrada a les armes, lliurant batalla oberta però el desig m'entrebancava. Dona bruixa, de blanc immaculat, sembrava mals averanys. I la tarda es feia tan llarga...
Tu tan sols somreies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Ai... mals averanys d'una bruixa? Nooo... Parla'm de somnis, crema't de desig i entrebanquem-nos-hi si cal, però mals averanys? Nooo...
(I entre tu i jo, i ara que no ens sent ningu... Saps que m'ha dit la meva tieta?? Que feia molt bona cara, que se'm veia feliç. Serà perquè jo també somreia).
lo somni seria poder reenamorar-se una nit d'estiu d'aquestes.
qui no es deleix per aferrar-se al sol diví i escriure uns mots d'aquesta categoria?
carai quina colla de blocaires esteu fets!
ja m'aferraré al timó, ja!
Shiwa, shiwaaaaa!!!
Ahir quan ens vam trobar a la parada de bus, portava una empanamenta monumental. Saps qui té la culpa? Joan Miquel Oliver i la seva novel·la. Acabaré odiant-lo, sort que avui l'acabo.
Petons, somniadora (m'encanta aquesta n entre la m i la i, fa la paraula molt més potent).
He caigut per aquí... i em trobo un resomni que m'ha distret de la feixuguesa de la tasca que duc entre mans (no és que regenti un bar, no és això).
Si tornes a somniar per tercera vegada, com ho anomenaràs?
(jo avui he somniat amb dos amics meus i en dos mitjans de transport...)
Ah, i gràcies pel descobriment de Vanessa da Mata.
Et seguiré a la fi del món, segur!
(jo sóc la Lu del trio)
yeral, i amb què t'entrebanques, tu?
gran tomàtec, benvingut! la porta és oberta.
carles, oblidem elmisteridelamor? ;)
lu, quin honor! somiar per tercera vegada... ai, no, no; imagina't com podria ser el somni.
Publica un comentari a l'entrada