darerre la lluna hi cuso serpentines llargues que gosen atrapar nous horitzons,
la utopia no em deixa, impossible, i corro rabent amunt i avall,
mitall, mirall de metall, un gros mitall.
la utopia no em deixa, impossible, i corro rabent amunt i avall,
mitall, mirall de metall, un gros mitall.
1 comentari:
Això sí que és poesia.
Publica un comentari a l'entrada