Ahir quan els platanos burros sortits fa dies de la maleta deixaven anar l'olor de fregit vaig tenir un flashback que em va dur directament a la cuina de casa els Rodríguez. Un salt enrere d'aquells que et torna al lloc on no volies ser però ara sí. Un salt d'aquells desconcertants que et fa venir palpitacions estranyes al mig de la panxa. Com de gana, o de set, què sé jo. I així com en contrapicat la veia a ella, desgranant l'arròs. I suava només de pensar-hi, en aquells camps de canya de sucre. Que això és una merda i rutina pura ja se sap però que també està bé si els ulls antics et reconeixen ho sap poca gent. Dame un chance, va, que no costa tant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ho entenc...
Publica un comentari a l'entrada