Em passo més de mig any sent bidimensional i previsible. Vull dir que em tiro nou mesos regida per les coordenades espai-temps. Dilluns aquí, dimarts allà, dimecres aquí i allà. Al matí això, a la tarda allò. Encara gràcies que de tant en tant puc permutar i fer canvis estranys, si no m'ofegaria. Amb tot això, és previsible que algun dia m'emboliqui i a l'hora de corregir proves estigui escalant muntanyes o el dia d'una celebració familiar em pensi que és dia feiner. Els que em coneixen bé saben que pot passar. I no passa res, ho diuen els Manel(s). I si ho diuen ells, és gairebé com paraula de déu; o de Pep, en diuen ara.
Per sort, una descoberta a temps fa que que el somier per excel·lència vingui al costat de casa i que quasi pugi a fer una pomada amb la troupe menorquina. Això sí que és somiar.
Per sort, una descoberta a temps fa que que el somier per excel·lència vingui al costat de casa i que quasi pugi a fer una pomada amb la troupe menorquina. Això sí que és somiar.
I que s'inauguri l'estiu.
1 comentari:
Visca la meva cosina!!
Publica un comentari a l'entrada