dimecres, 12 de març del 2008

«Tactar»


“Tactar”. Seria aquest el verb per definir la necessitat de tocar-ho tot lleument? La necessitat de tocar per conèixer i reconèixer les textures, les pells, les superfícies. No palpar, ni fregar, ni resseguir, només tocar. Tocar lleument.

Desviar-te una mica del camí fins a tocar el vidre d’aquella porta antiga, entrar en una casa desconeguda i tocar una paret estucada, trobar algú i tocar una barba incipient, no quedar-te tranquil·la fins a tocar el teu jersei nou, tocar un fanal mentre esperes per creuar el pas de vianants, comprar pel tacte de la tapa d’un llibre, tocar les tovalles per sota la taula mentre sopem, tocar... Sempre així, com d’amagat, tocant fugaçment un instant amb un dit o dos per conèixer, reconèixer, esperant no ser descoberta com quan, com si encara et sorprengués, em dius:

–Què fas? Què toques?

13 comentaris:

Yeral ha dit...

Ara voldria ésser tactat per vós... i sí, hauríem d'haver trobat el moment, però vindrà, el moment arribarà un cop sigui per allà.

Anònim ha dit...

Magnífic.

Com sempre.

Anònim ha dit...

A mi també m'encanta tactar!

Anònim ha dit...

provant, provant...

Unknown ha dit...

:-) Genial! També, m'apunto a "tactar". Però mira, resseguir també m'agrada, com l'anunci d'aquell cotxe

SiKNUS.CAT ha dit...

Ja has tactat el Google Reader? Precisament fins avui t'hi tenia classificada com a "catosfera" i "amics", ara t'he afegit a "literatura". Fas enveja. ;)

Anònim ha dit...

Paupar, paupar!!!


escolta, i sobre el debat de les beques... que m'ha tocat el fons del cor...
a veure si també som culpables de la família on hem nascut, els pijos!
i de beques en sobren cada any que no saben què fer-ne!

i si no agrada el procés d'adjudicació (ara, per nota), canviem-lo entre tots. Però llavors els de família pija i esperit d'ovella negra, què fem???

sa_paupa

Anònim ha dit...

ep, i quin reguitzell de fans que hi tens, aquí...!

sa_paupa

Anònim ha dit...

Tactar barbes incipients? La meva no és gens d'incipient res!

En Joan Miquel Oliver se'ns fa novelista xiqueta (ara, fa una mica de por el que diu).

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/24496/lider/dantonia/font/publica/una/novel%B7la/amb/referents/pop.html

Yeral ha dit...

Què fas...? Què toques?

Anònim ha dit...

yeral! vinga, que ja estàs de pujada. oi que sí, digues que sí!

ceifeira, la versió de la princesa també magnífica ;)

bruna, benvinguda!

tirai, hola! tactar mola, eh?

siknus, ai, calla. que em poso vermella.

sa_paupa, que bé que parles (reguitzell, diu!). i visca les nenes de casa bona ;)

carles, fa por? comprem-lo ja!

Yeral ha dit...

Lamitall, sóc de pujada en quan a estat anímic: sí (però em queda encara un trosset, petit). Si et refereixes a si vinc aviat, incertesa per ara és la paraula més indicada (tinc una "fenyada" de por...!).
Abraçadeeees amb regust a bratwurst...

Jordi Català ha dit...

Què millor, que tactar la vida?
:)