Alfama

Per a les friende's!

muntanyes russes

ara sí, ara no. avui, fred; demà, calor. vull dir que cada matí mig obro l'ull lleganyós i depèn de si la porta és entreoberta i el gat és als meus peus ja sé què em passarà. o a vegades és la finestra que té algunes escletxes entreobertes i deixa entrar el sol. si el veí de sota serra fort la fusta, sé que hi haurà feina a dojo però si és el nen qui plora, ja m'ensumo que ens barallarem fort. depèn de si puja olor de cafè o de sofregit ja intueixo si l'espatlla em molestarà a mitja tarda. som muntanyes russes i cada revolt és un matí, o una nit, depèn de com t'ho miris.

amb l'avi quan anàvem a Montjuïc i compràvem el tiquet m'estampaven una calcomania a la mà esquerra. no me la deixava fregar, jo, i durava dies i dies fins que anava estripant-se fins a caure. així durant la setmana era l'enveja de la classe. però a les muntanyes russes no hi pujàvem mai. era per a nens grans. i mira ara, no hi ha manera de baixar-ne.

amunt, amunt!

t'adones que ja no saps escriure. o més aviat t'adones que no pots. passen els dies i hi ha temps en què escriure és feixuc i costa de parir. no saps plasmar res, et costa ordenar quatre ratlles amb sentit o estètica, tant li fa. i t'hi poses però no, el vent se t'endú lluny, amunt i amunt. i vas i tornes i vius sense viure, perquè no escriure ve del no viure i gira la ruleta. que potser no poder escriure vol dir no tenir res per dir, ni per fer. qui sap si només escrivim quan. i si cal fer força i prémer tecles per no desentrenar els sentits. o no. és igual, deixem-ho així. que vingui quan torni el sol.

d'un temps ençà sembla que tots tinguem el cap a can pistraus.

Forasters

Amunt i avall, arran de portes entreobertes, oportunitats perdudes que no saps quan van ser i salts al buit difícils de creure reals. Carreres desbocades de tantes nits estranyes, companyies fidels, nous horitzons i malgrat tot la desemparança. I la recança... Potser és que som la generació dels descontents, que ens han fet insaciables, una màquina d'ingerir constant sense mai sorprendre'ns, sense mai trobar allò, això, la clau i el pany.

A tot arreu sóc nouvingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on.
[Miquel Martí i Pol]

espai fronterer

sempre amb la sensació d'estar pendent. tot pendent. un sentiment d'estranya provisionalitat, de passar sempre pels límits i de puntetes.
hòstia, que ets tu, i ho saps i gires la mirada. et fas l'orni. com si no sabessis que.
esperant reconèixe'ns, que s'aturi el món així de sobte i tot es torni verd. refer-nos des del fang.
que, hòstia, que ets tu i no ho veus. i no ho veig.

i si diu que sí?

Sí, a veure si aquesta vegada sí. Mig mes de coll és prou. Sigui com sigui, sigui qui sigui. Vull sentir Papasseit des de noves veus tot i que les veus antigues encara acompanyin. No sé encara quina és la mesura de totes les coses, perquè no en tinc, de mesura. Cara enfora potser sí, però he perdut els estris, i sóc obsessiva, desconfiada i maniàtica. Des d'un cantó, amb gust d'anís, mastegaré paraules reapreses que sonaran noves, potents, bategants.

ens en sortim?

amb trenta-dos segons sóc capaç de fer un retrat d'un nou passatger. i amb un minut i mig puc beure'm un got de garnatxa. però sóc incapaç de calcular el temps exacte per arribar al cantó. o de fer cas al despertador, encara que sigui laborable. potser és que només sé fer coses petites i insignificants que no són obligades. no quedem, doncs. jo baixaré per la rambla i tu aniràs a buscar vés a saber què, vés a saber qui. llavors, dependrà de tu.

Dintre del bosc rodoredià

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó
els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o
ell havia entrat en mi?

[Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra]

ja ho sé tot

sé que escrius en papers rosegats. sé que et creus tot el que dius. sé que t'envies flors. sé que fumes d'amagat, encara. sé que llances les factures de l'antic destinatari. sé que surts sola sota la pluja. sé que beus. sé que trenques onades a contracorrent. sé que segueixes ritmes nous. sé que t'atures als aparadors per a nens. sé que comptes les passes de dues en dues, com abans i com sempre. sé que a casa acumules pots de codony confitat. sé que et tires les cartes. sé que et deixes endur.

no et creguis eterna.