Sentir la necessitat imperiosa de tornar a escriure, contra les cordes del contrabaix acariciar l'arpa dels mots i que torni a sonar melodiosa. Des de dins notar un buit ple de paraules que malda per abocar-se en algun lloc. Sempre passa i sempre torna, la fretura, com un bucle del qual no et pots deslliurar. Paper i llapis, doncs. I una paraula que ressona endins com un gong. Ta-rin-ga!
dimarts, 10 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
