Ull de bou (carta als reis)

[aquí]

Són tants descobriments i poques hores per assaborir-los! El Florian, la Jo, el Joan, la Penelope. I a fora, la barbàrie. Tot s'enfonsa, però sempre ens quedarà...

sintetitzant-nos

corre un virus de tardor que ho deixa tot inoculat de letargia. així són les coses que queden per sempre latents, com quan poses el pause o l'standby i te n'oblides. és com allò de la química però fet real: calor latent entre tu i jo. no és però hi és.

i acabarem parlant-nos amb frases curtes plenes de doble sentits després de tants sms, mails i twitters. sempre resumint-nos i buscant la força màxima. aquesta nova llengua ens canviarà?

Ull de bou

desafiant les evidències.