Deixa'm imaginar-te al fons del passadís cantussejant la 6 de Mishima mentre jo tot just començo la màquinadespavilarocells. I deixa'm creure si no deu ser un pressentiment del que passarà a partir d'ara, o sigui, que tot farà un salt de vertigen i es capgirarà de mig a mig. O això o jo em convertiré en un fanàtica de l'origami i la resta no sereu més que ridícules pajarites.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
