dilluns, 3 de març del 2008

«Estem a la intempèrie»

a la Bebi i a la Norma


L'ARBRE INCANDESCENT

Hem caminat solcuits per graves remorejants,
hem flairat els matins de vent salobre i d'espígol,
hem tocat els vermells enfervorits del vespre,
hem ressonat com cisternes buides
que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals.

Hem explorat, hem descobert escales
molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada
graó perdent-nos per un altre temps,
cap a renéixer.
Hem arribat a dalt
del campanar: penjant-nos de les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i d'altres aus.
Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.

Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.

Joan Vinyoli


Vent d'aram. O de coure. O de metall. Quanta tensió junta aquelles tres persones dalt de l'escenari! I quanta tensió fins a sentir altra vegada aquella veu, resseguir altra vegada aquells ulls, veure altra vegada aquells jocs de mans! Quin regal de diumenge. Llàstima, però, que al Born no hi ha bars on facin cafès (un tallat normal i corrent, sisplau?), no s'entengui el català i que si no vas d'artista no siguis ningú. Llàstima que arribi el dia 9 i no sapiguem què fer. Llàstima de les elits. I de les senyorones que s'adormen i demanen clínexs. Traiem la poesia de les urnes al carrer! «Oblideu tot el que heu après. Comenceu a somiar.» Hereves del nostre maig, amb pamela o sense, tornarem al Brossa.

4 comentaris:

miquel ha dit...

dona, una mica l'espectacle era com el born que descrius, no? tanta transcendència, tanta lentitud, i aquells jocs de mans (deixant de banda el cordill) fent onades en el buit... i la flauta? pfff... jo no hi vaig anar diumenge, però haguera sigut millor quedar-me a casa o buscar un bar on hi fan cafès normals

quim roig ha dit...

Quina enveja! Crec que Joan Vinyoli és un dels millors poetes del segle XX... La lectura de Tot és ara i res em va trasbalsar, fa uns quants anys...

Hi parla del Born, per cert:
«Passarem pel Born / a trenc de dia...», d'un Born que no és el Born. I és que «venim del fred, que tot és fred i fosc...»

Un luxe fet de versos...

Anònim ha dit...

Sempre he sigut més de Balaguer que de Paré. I és que em va fer caure el cap sobre les Poesies Completes de Vinyoli... En fi, que a algú li he de carregar el mort!

Anònim ha dit...

l'altre, i per què no venies diumenge? et vull posar cara :) jo, de fet, hi anava per sentir una veu, i ja en vaig sortir satisfeta, però tens raó, tens raó.

emgiro, quin bonic afegitó! que bé, sempre em descobreixes versos nous.

oh, marlene, saps que allà també hi eres tu!