divendres, 7 de març de 2008

Menú universitari


De primer: cultura de vitrina a preu d'or
De segon: beques de baix cost

I per postres: garrotades


5 comentaris:

ceifeira ha dit...

Senyora Mitall; estava molt guapa vostè ahir!

Un plaer :)

perdedor ha dit...

El primer el claves que t'hi cagues (els altres suposo que també, però per a mi són més relaitus: he vist massa gent podrida de peles disfrutant de beca, i ja trobo bé reclamar-li a l'administració més i millors beques, però també crec que s'hauria de trencar la cara al pijo que, amb una trampa administrativa-legal, té beca i encara se'n fa el xulo, de la seva capacitat de fer trampes --però li rèiem la gràcia... I les garrotades, doncs putada, però quan hi entres ja ho saps, que n'hi poden haver. A més, cel·lebrem les que els hi fotem a ells, no? Doncs no ho sé, és el joc. Joder quin parèntesi...).

Deia que el primer, el claves. Jo en deia cultura de trivial, però és que em temo que ni pel trivial no serveix, ja, el que t'ensenyen a la uni...

ceifeira ha dit...

Oh, va ser una visita troncada pel que manejava el cotxe.

M'hagués agradat quedar-me més estona, a veure si un altre dia tornem a visitar-vos.

Prop de l'Onyar, tocant a muralla, vostè també hi té una casa.

Moltes gràcies!
Un petó!

lamitall ha dit...

perdedor, altantu, altantu... de beques n'hi ha de molts tipus i que hi hagi pijos no vol dir que no hi hagi d'haver beques, ui ui. i les garrotades, sembles mumpare ("ja t'ho deia, jo..."). salvant totes les distàncies i el que faci falta, trobo insultant que un rector deixi entrar la policia a una facultat perquè 30 estudiants estan per allà fent el que sigui. au, vinga!

ceifeira, no ho diguis gaire fort, que qualsevol dia em trobes fent un cigaló al bar de la muralla.

perdedor ha dit...

Tu saps tan bé com jo que això és així, que molta gent que no hauria de tenir beca, doncs la té. I ho diu al bar. I li riem la gràcia.

I tu saps també que quan entres al rectorat, creues els dits perquè vinguin els mossos i t'atonyinin. Bueno, perdona, canvio la persona: jo ho volia, totes les vegades. I la gent del meu voltant també, ho tinc claríssim.

Jo encara diria més: quan entro al rectorat, no vull que el rector m'agafi les propostes. Fins i tot no vull que n'accepti bona part. M'interessa poc "fer justícia". Vull que el rector avisi els mossos i vull òsties.`

Ho veig així.

(Osti, això sembla un debat FAI-PSUC... Jajaja! Apa, una abraçadeta!)