dissabte, 29 de març de 2008

Indignació a la graderia

- Yo no hablo el catalán, però mi hija sí. Y ahora pá qué lo voy a aprender.

Miri, mala senyora, si l'única manera de demostrar com n'està vostè d'integrada (sí, sí, in-te-gra-da, aquesta paraula tan malcarada) al país que la va acollir és refiant-se dels seus fills anem bé. Perquè, estimada senyora, els seus fills van estudiar en català, potser sí, però vés a saber si el parlen. Que hi és vostè a dintre dels seus fills? I a més, vostè no té vida pròpia? Doni'm les excuses que vulgui, que li acceptaré, però no amagui el seu desinterès darrere els seus fills. Pobres. És en aquests moments que el meu nacionalisme (així, na-ci-o-na-lis-me amb totes les lletres i amb tot allò de negatiu que pugui portar implícit) creix i creix i si no vigilo es torna una bola d'aquelles explosives dels dibuixos animats. Sort que a l'escola de pago em van inculcar allò de ser políticament correcta.

- I adéu-siau, oi que m'entén?

5 comentaris:

bitxo ha dit...

A la meva escola de "pago" em van ensenyar a ser tolerant.

maria ha dit...

"tolerant" és una paraula que no m'acaba d'agradar... Sovint confonem ser tolerants amb empassar-nos-ho tot, i no senyors, així no anem bé.

(na-ci-o-na-lis-me no hauria de dur res negatiu implícit!)

Un petó bonica!

La nit ha dit...

Merda, merda....

No vaig llegir el missatge a temps!!!

Vaig ser-hi!!!
Eres a tiquets??!!!

Qui!!!???
Hi havia una noia amb cabell llarg i anorac verd recordo vagament...
Jo anava amb un grup de noies, aros grans, cabell llarg...

Quina ràbia!!!

;)

lamitall ha dit...

bitxo, oi tant!, i a la meva, i a la meva... benvinguda!

maria, sempre tan encertada ;)

lanit, era jooo! tota la nit allà, bbbbrrr.

robert ha dit...

Tolerància, que fart n'estic d'aquesta paraula.