dimarts, 25 de març de 2008

Recuperant la correspondència

Joan Sales va escriure's una bona temporada amb Màrius Torres i, sobretot, amb Mercè, que va ser la confident sentimental de Màrius Torres al sanatori de Puig d'Olena, on estava ingressada com el poeta.

«Una amistat per correspondència presenta l’avantatge de poder-vos imaginar el vostre corresponsal com més us agradi; em dieu que us imagini de pèl roig i obeeixo. Us imagino, doncs, de pèl roig. Imagineu-me al vostre torn, us ho prego, com un monstre. D’aquesta manera, quan ens presentin pensareu que "no n’hi havia per tant" i que "sempre hi ha un pitjor". Fetes doncs les nostres respectives descripcions m’entra aquest dubte: ¿de què parlarem a les nostres cartes? ¿De bandolers i pirates, de castells i fantasmes, de lírica, de gastronomia, d’economia política, de paleontologia o de metafísica?»

Joan Sales, 'Cartes a Màrius Torres'

3 comentaris:

l'altre ha dit...

Bravo!

Yeral ha dit...

"Imagineu-me al vostre torn, us ho prego, com un monstre". Magnífic. Fes-me el favor i imagina'm igualment com un monstre...

Lamitall, ja t'ho he dit al meu Bròquil, però per si de cas: se t'ha trobat a faltar... jo currant cada dia i obrint el blog per veure una vegada rera la foto del capvespre... Snif...

Ah! Braçaaaaaaaaaaaada!!

perdedor ha dit...

Quan algú em qüestiona l'amistat per correspondència, si tinc ganes de respondre (ussigui: gairebé mai) parlo de les primeres pàgines del Cartes. Jo crec que no es pot dir millor. I és vigent, i actual. En fi, és Sales.