dijous, 13 de març de 2008

Palau és Amèrica

Tornes amb cotxe, les finestres abaixades i cantant fort les cançons més de moda de la ràdio. Si fa un dia clar, deixes enrere el Puig de la Creu i la Mola s'alça per la dreta. Darrere la Torre de l'Aigua es veuen les agulles de Montserrat. D'aquí a poc les dones que esperen assegudes al sofàs de polígon et saludaran. És fàcil: carretera i corbes. Les tens apamades, ja. I vas menjant galetes que fan de copilot. Quan passes per Can Riera penses en l'avi i que també és possible el verd al costat de la capital. I quan arribes fas un cafè a qualsevol bar: tots es coneixen i es barregen i són d'aquí i d'allà. Ets la forastera. I què. Està bé ser-ho, mola.



3 comentaris:

perdedor ha dit...

Et reconec la carretera, crec, Mitall! Una de semblant et faria arribar a la Vila del Pingüí. O sigui que ja ho saps... ;-)

Pinzellades d'en Tai ha dit...

I tu no l'has de fer cada dia!
Això sí, és bonic veure que encara queden trossos que et recorden que com el Vallès no hi ha res.

robert ha dit...

Fa poc vaig anar a Palau a fer un partit de futbol de costellada i jo també vaig poder observar que d'aquell Vallès del Pere Quart encara en queda alguna cosa.