dimarts, 26 de juliol del 2011

Estranys mecanismes de la memòria

Avui he recordat el cop que vaig posar-me dins d'una nevera d'aquestes per a festes i que per cada persona que demanava un refresc sortia jo ben fresca i li donava la llauna oberta. Evidentment durant uns minuts això va ser la sensació de la festa i jo l'endemà carregava un constipat de ca l'ample.
Em passa sovint que oblido anècdotes genials que tothom recorda i que després em gravo a la memòria gràcies a la memòria dels altres. És així com algú em recorda per un tàper de formatge ratllat, per les paraules perdudes o per la lluna que hi havia quan jo creia que era pels pastissos o les mirades de reüll. Sóc ben bé allò de mi que els altres recorden. I així em reconstrueixo fins que em sorprenc a mi mateixa cantant cançons de la rockera californiana tenyida de ros.

divendres, 22 de juliol del 2011

ex-abruptus

L'amant d'altres dies deixava cada dia amb despit la bossa de brossa orgànica al seu portal. Així, mig oberta, perquè ella hi veiés totes les espines, que ara només menjava peix.
Cada matí li entrava una ferum tal al pis, que ella va creure que li calia canviar les juntes de les finestres. Així, es va buscar un nou amant fuster, d'aquests de l'alumini.
Sempre havien tingut problemes de comunicació.

dilluns, 11 de juliol del 2011

no em queixaré més de la calor

les estacions em marquen el bioritme. de fet, cada vegada més. de petita ni me n'adonava, d'adolescent preferia les fulles grogues de la tardor i ara l'estiu m'il·lumina. com una planta ressorgeixo i sense els canvis trimestrals m'avorriria i no tindria conversa a l'ascensor o amb la peixatera. és ara que no em costa llevar-me d'hora (va, només una mica), ni netejar malgrat la xafogor del pis, ni sortir cada vespre. i a l'hivern només cuinaria i llegiria. tant que he pensat de comprar-me un congelador industrial per preparar carmanyoles d'estiu, que ara sí que em costa encara-me als fogons. em passaria el dia al costat de l'aigua, si és dolça millor, i deixaria passar les hores mentre el sol m'acaricia o em torra insolent. tant li fa, a l'estiu sóc quasi invencible. només em falta el ritual que ho perpetuï i no hi haurà qui em guanyi.