dimecres, 28 de gener del 2009

Forasters

Amunt i avall, arran de portes entreobertes, oportunitats perdudes que no saps quan van ser i salts al buit difícils de creure reals. Carreres desbocades de tantes nits estranyes, companyies fidels, nous horitzons i malgrat tot la desemparança. I la recança... Potser és que som la generació dels descontents, que ens han fet insaciables, una màquina d'ingerir constant sense mai sorprendre'ns, sense mai trobar allò, això, la clau i el pany.

A tot arreu sóc nouvingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on.
[Miquel Martí i Pol]

diumenge, 25 de gener del 2009

espai fronterer

sempre amb la sensació d'estar pendent. tot pendent. un sentiment d'estranya provisionalitat, de passar sempre pels límits i de puntetes.
hòstia, que ets tu, i ho saps i gires la mirada. et fas l'orni. com si no sabessis que.
esperant reconèixe'ns, que s'aturi el món així de sobte i tot es torni verd. refer-nos des del fang.
que, hòstia, que ets tu i no ho veus. i no ho veig.

divendres, 9 de gener del 2009

i si diu que sí?

Sí, a veure si aquesta vegada sí. Mig mes de coll és prou. Sigui com sigui, sigui qui sigui. Vull sentir Papasseit des de noves veus tot i que les veus antigues encara acompanyin. No sé encara quina és la mesura de totes les coses, perquè no en tinc, de mesura. Cara enfora potser sí, però he perdut els estris, i sóc obsessiva, desconfiada i maniàtica. Des d'un cantó, amb gust d'anís, mastegaré paraules reapreses que sonaran noves, potents, bategants.